El nivell meso de l’economia solidària

Fa deu anys que va esclatar la darrera crisi econòmica. Un dels pocs efectes positius que va tenir va ser l’augment de l’interès ciutadà per les alternatives a l’economia capitalista, un interès que va comportar la popularització de les iniciatives d’economia social i solidària (ESS), així com la seva multiplicació i creixement. Les edicions de la Fira d’Economia Solidària (FESC) són un bon termòmetre d’aquesta evolució ascendent.

portada-publicación-Justa-Trama-FAO-1

En aquests moments, ja existeixen moltes entitats d’ESS consolidades, algunes de les quals han esdevingut referents en àmbits com la comunicació, l’alimentació, l’habitatge, els serveis personals, les finances i altres; bàsicament han adoptat la forma d’associacions i de cooperatives de treball, de consum o de serveis. Són organitzacions que segueixen creixent, de vegades fins i tot de manera accelerada, la qual cosa els obre noves oportunitats, alhora que els genera seriosos reptes per no perdre qualitat democràtica, sentiment de pertinença ni compromís amb la transformació social.

A fi d’aprofitar les oportunitats que brinda començar a disposar d’una certa massa crítica d’ESS per poder augmentar la seva incidència transformadora, però també per contrarestar les tendències ―inevitables estant dins d’un mercat i una societat capitalistes― cap a l’assimilació de les entitats més antigues i més grans, és l’hora de redoblar els esforços per construir el nivell meso de l’economia social i solidària.

Adoptant els quatre nivells o àmbits d’acció i pensament de l’ESS que estableix J.L. Coraggio, però caracteritzant-los d’una manera una mica diferent, podem imaginar-nos quatre nivells de desplegament de l’ESS: el micro, el meso, el macro i el sistèmic. El nivell micro és, sobretot, el de les iniciatives d’ESS individuals; podríem dir que és la cooperació de primer grau. El nivell meso eleva un graó la cooperació i adopta la forma d’agrupacions entre iniciatives individuals per crear nous projectes, complementar-se o donar-se suport mutu; d’iniciatives d’ESS que es vinculen establement a col·lectivitats i entitats del territori; etc. El nivell macro consistiria ja en territoris on l’ESS, pel seu pes, articulació i lideratge, constitueix l’actor econòmic i sociopolític hegemònic. Per últim, el nivell sistèmic abastaria tot un territori nacional, requeriria grans canvis en la correlació de forces socials i polítiques, i comportaria profundes modificacions estructurals de tot ordre que obririen el camí a facilitar l’extensió de l’ESS com a mode econòmic hegemònic dins un nou sistema postcapitalista.

De fet, adonar-nos d’aquesta varietat d’escales o nivells ens ajuda a recordar que la utilització que fem del terme “economia social i solidària” ve a ser un abús del llenguatge; emparaula més un desig que no cap realitat. Les pràctiques que, ara com ara, constitueixen l’economia social i solidària no conformen cap economia; són només una munió d’entitats i iniciatives de producció, comercialització i finançament, les quals, a més, estan poc articulades entre si. Òbviament, una economia és molt més que tot això, i el que avui diem “economia social i solidària”, a la majoria de països del món, de moment, no sobrepassa el nivell micro, llevat d’algunes excepcions.

Quines formes pot adoptar el nivell meso de l’economia solidària? Doncs segur que moltes d’aquestes formes encara no s’han inventat, però fins ara es plasma en cadenes productives d’economia solidària, grups cooperatius i altres entitats de segon grau, fires de consum solidari, ecosistemes locals d’ESS, xarxes territorials i xarxes sectorials… Al seu torn, la vertebració de totes aquestes iniciatives meso en un territori determinat és el que donaria lloc a un mercat social. Dit d’una altra manera, un mercat social seria la vertebració, d’acord amb un model de regulació, d’una massa crítica d’iniciatives d’ESS amb una altra massa crítica de persones i organitzacions que practiquen el consum i la inversió responsables, en un territori determinat. Els mercats socials permetrien cobrir millor, i en un grau significatiu, les necessitats de milers de persones, al mateix temps que les desconnectarien de l’economia capitalista, i les constituirien, practicant ESS, en subjectes autònoms i transformadors. Arribats en aquest punt, hauríem fet un nou salt de nivell, ja seríem al nivell macro!

Per tot plegat, crear mercats socials és un objectiu estratègic per a l’ESS i per a qualsevol procés de transformació. Ho hem dit molts cops; ara aprofito per afegir que, tot i amb això, al meu entendre, no és l’únic objectiu a mitjà termini, n’hi ha d’altres, i concretament n’hi ha un que complementa la construcció de mercats socials alhora que la limita. És a dir, la fita de substituir el mercat capitalista per un mercat socialment regulat, del qual els mercats socials de l’ESS serien una aproximació, cal complementar-la amb una altra fita, que és desmercantilitzar determinades activitats i, per tant, en aquests àmbits no ens valdria el mercat com a institució econòmica, ni que fos un mercat social, sinó altres formes d’ESS: els comuns (comunals o procomú), en segons quins casos, i la planificació democràtica i participativa de l’economia, en altres.

Però ara no estiraré més d’aquest fil, sinó que vull tornar a agafar el del nivell meso. En la meva opinió, hi ha iniciatives d’ESS de nivell meso al món que ens poden inspirar a desenvolupar-lo a casa nostra. Estic pensant en la veneçolana CECOSESOLA, en els fons d’inversió col·lectiva d’Evergreen a Cleveland (EUA), en els circuits econòmics solidaris impulsats pel MESE a Equador, en les cambres regionals d’economia solidària franceses, en els consorcis socials italians, en la cadena del cotó ecològic de l’ESS al Brasil, etc, etc.

Intentaré dedicar uns quants posts a explicar algunes d’aquestes experiències. Dimecres que ve, dia 19, em referiré a la Central Cooperativa de Servicios Sociales de Lara (CECOSESOLA) a Veneçuela, i les seves fires de consum, una experiència impressionant i molt poc coneguda a casa nostra.

 

 

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>