12 reptes per a l’economia social i solidària

La Constructiva és la primera constructora de l'economia solidària, una iniciativa promoguda per Sostre Cívic que permet començar a entrar en un sector tan clau i alhora tan complex com el de la construcció.

La Constructiva és la primera constructora de l’economia solidària, una iniciativa promoguda per Sostre Cívic que permet començar a entrar en un sector tan clau i alhora tan complex com el de la construcció.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fa vint anys aquí ningú parlava d’economia social i solidària (ESS). Personalment, la primera referència que tinc localitzada és del gener del 2000, a la revista número 5 de Nexe, a l’article “La socioeconomia solidaria”, escrit per Enrique del Río. Recordem també que la Xarxa d’Economia Solidària (XES) no es formalitza fins al febrer de 2003.

D’ençà de llavors, ha plogut molt i amb molta pluja fina (molt picar pedra) hem aconseguit omplir una part de l’ampolla… o del recipient. Avui la qüestió és: Com continuem a partir d’ara? Seguim promovent l’economia social i solidària d’una manera intuïtiva i cap a totes bandes, o bé elaborem una estratègia clara i ens fixem unes prioritats? Personalment aposto per això segon. Aleshores, ens marquem uns reptes?

Un repte és un obstacle a superar per aconseguir algun objectiu. Per tant, per saber quins són els reptes de l’ESS, les fites que tenim al davant per assolir, abans hem de tenir clar quin objectiu ens marquem. Per exemple, no és el mateix barrinar quins poden ser els reptes de l’ESS si l’objectiu és que aquesta sigui una forma complementària de fer empresa, si de cas especialitzada en els serveis a les persones, que si l’objectiu és que sigui la forma dominant de tota l’economia.

Hi dic la meva. Per mi, l’objectiu de l’ESS ha de ser contribuir tant com pugui a construir una economia i una societat postcapitalistes. I, per a això, el recipient a omplir ja no és una ampolla de litre sinó una garrafa sencera, i el líquid no ha de ser d’aigua tèrbola sinó molt neta, gairebé cristal·lina.

Si aquest és l’objectiu final, quin podria ser i l’objectiu intermedi, el nivell meso de l’economia solidària? M’aventuro a formular-ne (provisionalment) un: que entre el 5 i el 10% de la societat catalana practiqui intensivament l’ESS, és a dir, entre un 5 i un 10% de persones que participen activament en l’ESS, com a productores, consumidores, estalviadores i activistes, i que cobreixen les seves principals necessitats dintre l’ESS i la seva àrea d’influència, que pot ser tant com dir dins d’una tríade formada per: 1. Mercat social; 2. Institucions del procomú, 3. Un sector públic “ecosolidaritzat”.

Amb aquests objectius (final i intermedi), proposo una llista (provisional també) de 12 reptes:

1. Sorgiment de moltes noves iniciatives d’ESS i consolidació de les existents: de treball, de consum, de comercialització, de crèdit, de comuns físics i digitals… La consolidació significa que siguin econòmicament viables, que tinguin capacitat per reinvertir excedents i que no requereixin ja l’autoexplotació consentida amb què la majoria d’iniciatives d’ESS han hagut de començar, que en el cas dels comuns hi hagi al darrere una comunitat que vetlla per ells i els gestiona efectivament.

2. Augment de la intercooperació entre les iniciatives: creant nous projectes sorgits de la intercooperació i articulant cadenes de valor d’ESS, des del principi del procés productiu fins a la comercialització del bé o servei final.

3. Estratègia compartida de desenvolupament de l’ESS, que ha de tenir, almenys, aquestes dues característiques: ser autocentrada (és a dir, bolcar-se a satisfer primer les necessitats de les altres iniciatives d’ESS i dels consumidors responsables, és a dir, treballar per al mercat intern) i comunitària (tenir capacitat per detectar i resoldre les necessitats bàsiques de la ciutadania, la qual cosa comportarà també entrar en nous sectors d’activitat, indústria inclosa).

4. Tenir un model de gestió propi, el que alguns anomenem la gestió cooperativa integral: autogestionària, feminista, sostenible, que fa participar clients-consumidors-usuaris, etc.

5. Estendre el sentiment de pertinença a l’ESS de cada iniciativa, de cada branca d’aquest arbre (el comerç just, les monedes comunitàries, el procomú, el tercer sector social…) i de formar part d’una alternativa a l’economia patriarcal, capitalista i productivista actual.

6. Millorar els instruments de finançament (inversió ètica estratègicament orientada, creació de fons de capital pacient; 10% dels fons de pensions per llei cap a l’ESS…) i creació d’una moneda de l’economia social i solidària (com el Sol-Violette a la regió metropolitana de Tolosa de Llenguadoc), si més no a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que és on comença a haver-hi massa crítica per començar-la.

7. Aprofundir en la territorialització de l’ESS, ja iniciada per mitjà de les XES locals, els ateneus cooperatius i ecosistemes cooperatius locals com el de Sants o el Prat.

8. Aconseguir polítiques públiques que, d’una banda, redueixin mercat a les empreses depredadores i, de l’altra, afavoreixin l’ESS (concerts socials per gestionar serveis d’atenció a les persones per part del Tercer Sector Social, compra pública responsable, concertació publicosocial, una llei d’ESS, fons d’avals, ajuts a la creació, consolidació i intercooperació d’iniciatives d’ESS, campanyes de sensibilització…).

9. Promoció del consum responsable des de l’ESS i des de l’admnistració: cooperatives locals de consum, més cooperatives de plataforma com Som Mobilitat… Perquè hi hagi més producció responsable, és a dir, d’ESS, hi ha d’haver més consum responsable.

10. Estretir aliances amb els altres moviments socials emancipadors (feminista, ecologista, sobiranista, obrer…) i elaboració d’un nou paradigma econòmic alternatiu: l’economia feminista, ecologista, social i solidària (EFESS).

11. Atreure pimes responsables i el sector públic actual perquè s’impregnin de pràctiques d’ESS, i els tres àmbits promoguin un nou model econòmic que podem anomenar d’economia plural transformadora. L’economia plural transformadora vindria a ser un sistema econòmic de transició caracteritzat per una combinació que inclouria àmbits i formes diverses (l’àmbit de la producció i el de la reproducció, de règims de propietat, de formes de distribució, d’agents econòmics i de motivacions d’aquests agents) en què els valors de l’ESS van impregnant progressivament tot el sistema.

12. Generalització dels estudis i les pràctiques sobre ESS a tot el sistema educatiu; recerca teòrica i aplicada en ESS per part d’universitats…

 

 

No hi ha comentaris Permalink

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>