El repte és vèstia

Ateneu La Base

A finals de gener es va inaugurar l’Ateneu Cooperatiu La Base al Poble-sec (Barcelona).

 

Calma! No és un error d’ortografia ni tampoc de picatge (en el teclat, la “v” i la “b” viuen l’una al costat de l’altra). VESTIA és un acrònim que m’he inventat per suggerir sis reptes que considero que té en aquests moments l’economia social i solidària catalana, i en especial la Xarxa d’Economia Solidària.

 

En aquests darrers anys, l’economia solidària ha assolit la majoria d’edat a casa nostra. Les dues edicions de la Fira confirmen el creixement i la maduresa del sector. La XES ha passat de ser un reduït nucli de persones i entitats (sobretot cooperatives) a superar el centenar d’empreses i entitats, i a aglutinar una cinquantena de persones que participen en les seves comissions de treball.

Cap a on hem d’orientar els nostres esforços en aquesta conjuntura en què pertot arreu neixen iniciatives d’economia solidària gràcies a un activisme i una creativitat desbordants i en què el sector suscita enormes expectatives pel seu potencial transformador? Doncs bé, proposo sis línies estratègiques, a manera de sis accions:

 V de vertebrar

Vertebrar políticament, vertebrar vivencialment i vertebrar empresarialment. Vertebrar políticament els diferents subsectors ―la producció cooperativa, el consum responsable, les finances ètiques, les monedes socials… ― en un sol moviment. Vertebrar vivencialment en la mesura que hem de promoure que totes vivim cada dia més sent alhora productores cooperatives, consumidores responsables, estalviadores ètiques (si ens deixen estalviar)… Vertebrar empresarialment perquè necessitem multiplicar els intercanvis econòmics entre les nostres empreses i entitats, crear grups cooperatius, emprendre projectes empresarials junts… Les tres vertebracions ens porten cap al mercat social.

E d’enfortir

Perquè la viabilitat de les entitats i empreses d’economia social i solidària que neixen com bolets en aquests darrers anys demana, a més de molta imaginació i entusiasme, a  més de sobreexplotar-se (si és que a treballar moltes hores en un projecte propi en el qual es creu es pot considerar explotació i sobreexplotació), dominar eines de gestió eficaces i congruents amb els seus valors, demana tenir coneixements sobre mercats, vendes, organització… Les organitzacions consolidades del sector hem de promoure marcs cooperatius d’aprenentatge que els permetin adquirir aquests coneixements.

S de seduir

Malgrat que estigui de moda, l’economia social i solidària encara la coneixen pocs i la practiquen menys encara. Hem de trobar més fórmules de sensibilització que siguin tan seductores com la Fira. L’objectiu de l’economia social i solidària no és ser coneguda ni tan sols reconeguda; això són només mitjans per aconseguir el seu objectiu veritable: ser practicada. Per tal que cada cop més persones pugin aquest esglaó des del simple coneixement o el mer acord, no n’hi ha prou a convèncer, cosa que podem aconseguir “predicant”, sinó que necessitem seduir, i això tan sols s’aconsegueix amb la pràctica, la pràctica d’una forma de treballar, consumir i relacionar-se més plena que provoqui, no l’admiració, sinó l’enveja.

T de territorialitzar

L’economia social i solidària s’ha d’articular també territorialment; enxarxant-se amb altres iniciatives a escala del poble, del barri, de la comarca. La Xarxa d’Economia Solidària encara és molt barcelonina, a tot estirar metropolitana. Hem d’impulsar xarxes d’economia solidària a les principals ciutats i a totes les comarques de Catalunya!

I d’influir

M’hi referia, en el comentari de la setmana passada, “Fer economia solidària és construir, però també reivindicar”. Hem de pressionar les administracions perquè facilitin aquestes pràctiques d’autoorganització col·lectiva mitjançant polítiques públiques favorables. I hem d’influir també en les organitzacions representatives germanes, en les federacions, perquè participin activament en la construcció del sector-moviment.

 A d’adaptar-nos

Les altres cinc accions conformen una llista de “deures” que té la XES cap al sector; aquesta sisena mira més cap endins de la Xarxa. L’economia social i solidària evoluciona, per tant la XES ha d’evolucionar també i experimentar una metamorfosi que la capaciti per articular xarxes territorials, comissions de treball temàtiques, coordinadores sectorials, empreses, entitats i persones. Així continuarà servint l’economia solidària com fins ara.

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>