Territorialitzar els somnis

Jornada Barris Cooperatius

Jornada Barris Cooperatius

“Una ciutat comuna no pot existir si no hi ha barris cooperatius. No hi pot haver barris cooperatius, si no hi ha cooperatives ni iniciatives d’economia alternativa. No hi pot haver cooperatives ni iniciatives d’economia alternativa, si no hi ha persones amb consciència cooperativa”.

Més o menys així va començar en Marc Dalmau, de La Ciutat Invisible, la seva intervenció a les jornades sobre barris cooperatius el dissabte 5 d’abril a Can Batlló. I encara hauria pogut afegir que no hi haurà cooperativistes, si les persones no se socialitzen en una densa trama d’experiències de cooperació, formals i informals, de lluita i de mobilització, però també d’oci i de vida quotidiana.

Reprenent el fil de com acabava el darrer comentari d’aquest blog “Contra el capitalisme, “jugaad” popular!”, en què ens preguntàvem si els poders públics podien ajudar aquestes experiències d’economia social i solidària sense desvirtuar-les, voldria aportar alguns elements per respondre-hi, plantejant que el fet de promoure que els veïns i les veïnes, començant pels més joves, creïn xarxes d’acció col·lectiva i d’ajuda mútua, i emprenguin projectes conjunts tant reivindicatius com constructius, és, al meu entendre, la contribució més important que poden fer els poders públics, especialment els ajuntaments, per tal que sorgeixin i madurin les iniciatives d’economia solidària als seus territoris. Això vol dir difondre experiències inspiradores, cedir espais físics i mediàtics, a més d’altres infraestructures i de personal, als projectes que comencen. I sobretot… no posar traves a les seves activitats!

Si, a més, com a administracions generalitzen les clàusules socials en les seves contractacions, participen en les finances ètiques, es donen d’alta de Som Energia ―i, tan bon punt sigui possible, d’Eticom-Som Connexió―, proveeixen els menjadors escolars de productes cooperatius, ecològics i de proximitat, respecten escrupolosament els drets laborals i es relacionen de manera cooperativa amb les entitats i la ciutadania instituint processos participatius en la presa de les principals decisions, aleshores estaran fomentant conductes similars amb la millor pedagogia que existeix, és a dir, amb l’exemple, i de passada es carregaran de legitimitat per avançar colze a colze amb els moviments socials cap al model de societat postcapitalista que aquelles iniciatives alternatives plantegen en embrió.

Però tornant a la reflexió del company de La Ciutat Invisible, el protagonisme ha de recaure sempre sobre les persones amb consciència cooperativista. El cooperativisme és centralitat de la persona, és responsabilitat i suport mutu, és autoorganització col·lectiva i és, naturalment, autonomia davant les institucions. Aquestes poden facilitar els processos ─i els recursos públics han de servir per a això─, però no poden mai suplantar els protagonistes. Sense esforç col·lectiu no es forgen cooperativistes, ni se sosté cap iniciativa d’economia solidària. El cooperativisme es promou, però ni es decreta ni s’exporta. Amb molt bon criteri, en Marc ens va proposar territorialitzar els somnis. Ningú pot somiar per nosaltres.

 

PD: Ah, m’ho descuidava, i és molt important: els poders públics, en aquest cas la Generalitat, el que no ha de fer és aprovar lleis, com intenta fer ara amb l’avantprojecte de nova llei de cooperatives, que desnaturalitzen i mercantilitzen les cooperatives. En parlarem al proper comentari de divendres que ve.

2 comments on “Territorialitzar els somnis
  1. A risc de extendre´m una mica més del compte veig necessari expresar-me tal i com sento així de fer algunes propostes sobre el interessant debat que plantejes

    És evident que, abans de crear les estructures cooperatives s´han de crear les persones cooperatives. No crec que h´hi hagin estadístiques ni tampoc estudis sociològics que indiquin el origen de la persona cooperativa, de quin entorn provenia, si és d´extracció humil o acomodada, si és nascut a Catalunya o prové d´altres indrets de l´estat, etc. Penso que en l´actualitat,la persona cooperativa no és tant l´origen de lluïta laboral combativa com pot ser el cas de l´origen de COOP57 o MOL-Matric, o de casos rellevants d´inclusió social com La Fageda o Femarec per posar destacats exemples. En el meu cas personal tinc que situar-lo en un procés d´aprenentatge personal, el despertar de conciència crítica i el desengany del espejisme capitalista com a detonants d´una presa d´actitud. També han influït en la meva decissió d´implicació en la economia solidària la normal aceptació de la meva participació entre els cooperativistes més veterans i influents. Encara que no estigui implicat d´obra tot el que voldria, sí ho estic en espèrit i convicció personal i ja estic donant les passes per una gradual implicació en la vida cooperativa .Repeteixo, gradual. Com totes les conversions per maduresa de criteri format requereixen temps i aclimatació que no són altre cosa símptomes d´evolució cap a un status més perfecte i armoniós amb la natura i l´entorn. En el tema de les persones polítiques i les institucions no crec que sigui diferent al camvi d´una persona qualsevol perquè forma part del mateix procés evolutiu segons l´entorn actual en que els èssers humans es mouen i es relacionen. Actualment s´obre una etapa extraordinària per difondre la economia solidària i el cooperativisme per les raons que sobradament coneixes.És d´esperar el mateix procès evolutiu en les persones polítiques i les institucions al menys al nivel més local perque es comença amb un barri, desprès un districte i una ciutat ;El cooperativisme está en el primer estadi con a eina de cooperació col.lectiva social-solidària , no així en els processos industrials i productius on está més evolucionat degut al l´iniciativa de un petit nucli de persones -cooperatives o no- envers un objectiu i direcció comunes. En el cas de la cooperació col.lectiva será necesari la formació i ensenyament del espèrit cooperatiu per la construcció de barris cooperatius. I els primers representants institucionals que ens trobem als barris com a persones polítiques més properes són els regidors de districte, al menys a Barcelona però és aplicable en altres localitats amb distribucions similars o de noms diferents. És necesari crear les condicions per l´atracció dels regidors al ideari cooperatiu amb invitacions a actes,xerrades i fins i tot assemblees ordinàries de cooperatives d´usuaris per que puguin viure de primera má l´essència cooperativa i democràtica i desemvolupar així la conciència crítica al comparar el procès cooperatiu amb el procés representatiu-corporatiu amb el que acostumen a tractar diariament i que consideraven el més eficaç per fer política i economía.El cas de Joan Herrera com a exemple és palmari.Una visita a la FESC del 2012 i a continuació parlar de Som Energia al Parlament de Catalunya.No hi ha res més efectiu que enfrontar els principis cotidians i “inalterables” a formes diferents d´organitzar-se i conviure; i fomentar la seva participació i preguntar les opinions que els mereixen aquestes iniciatives,donant una adecuada difussió als events.En l´altre extrem acudir i proposar diàleg en les conferències i actes culturals afins i/o organitzats per les forces polítiques representatives.Seria del tot necesari deixar de banda tot dogmatisme ideològic contingut al cooperativisme i relacionar, mes bè ,el passat cooperatiu amb persones afins a les diferents ideologies i creences depenent del grup visitat. Per exemple propossant una xerrada sobre cooperativisme i catolicisme dirigida a les Nuevas Generaciones del Partit Popular i parlar-ne de persones amb certa afinitat als postulats del Partit Popular que eren cooperativistes i que amb tota seguretat no havien sentit parlar.El mateix serveix amb Ciutadans. Amb els regidors del PSC es por apel.lar, a més al residu progresista encara present al ADN del partit. Amb els sindicats destacar que nombrosos dirigents històrics van ser cooperativistes alguna vegada i de que la lluïta obrera corre parella al cooperativisme com a vehicle emancipador dels treballadors,que la desaparició de les patronals no és la desaparició del sindicalisme que és el més sembla que temen CCOO i UGT etc. La intenció en un primer estadi és dialogar i donant exemple de respecte a la posició del que ens escolta com a primer pas de ser aceptats com a interlocutors vàlids, i provocar curiositat en persones que mai esperariem que la tinguèssin .En els partits de tall neoliberal una de les potes del capitalisme és la caritat; confrontar aquesta amb la solidaritat col.lectiva raonant la millor efectivitat de la segona per motiu del compromís general i la seva constància en el temps pot ser un bon motiu de controvèrsia dialogada. Un seguent pas és invitar-los a les iniciatives del La Ciutat Invisible i de Can Batllò o la FESC si les dates ho permeten. Quan vaig fer el curs de gestió cooperativa organitzat per l´Area de Promoció Econòmica i Ocupació de L´Ajuntament de L´Hospitalet es desmvolupava la FESC de l´any passat i vaig parlar de la Fira com a exemple perfecte d´iniciativa cooperativa. En resum : explicar amb el llenguatge propi del auditori fets i persones que desconeixien. El coneixement de la història i la cultura és patrimoni de tots i clau per difondre el Moviment Cooperativista entre els que no el coneixen en la seva amplitud i és el nostre deure donar-lo a conèixer malgrat no ens agradi la ideología al que va dirigit, malgrat detectem en les preguntes del auditori hostilitat i incomprensió quan no mesquinitat directament (cas Coop L´Aldea, cas Fagor) evitant contraatacar amb el ” i tú més”. El despertar de la conciència crítica és el valor de comparar el que es té amb el que es podria tenir entre tots i l´oportunitat de revisar el concepte de democràcia de cadascú.Perque sense democràcia no hi ha cooperativisme ni tan sols una societat

    Carl Sagan va dir de l´astrònom i astròleg Johannes Kepler a la serie “Cosmos” : “va aceptar la dura realitat als seus sonmis més estimats” ;fa sis anys la “dura realitat” era el capitalisme i els sonmis estimats la economia solidària. Avui és clarament al revès :el cooperativisme ja és més a prop que el capitalisme i comença a ser la “dura realitat” pels que no creien en ell

    Precisament per tot lo exposat el proyecte de llei de cooperatives deu ser rebutjat si prescindeix de la democràcia que és el que sembla en esència del que es tracta. Dir NO i explicar a les institucions perquè és fá és un bon argument per impulsar un Nou Any de les Cooperatives al menys a nivell del territori. Movilització i lluïta és la divisa

    Gràcies i salut

    Enric

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>