Llei de cooperatives o llei descooperativa?

 

 

Per què els governs de la Generalitat tenen tant interès a mercantilitzar les cooperatives? Per què cada nova llei de cooperatives que fan o intenten fer pretén assimilar una mica més la societat cooperativa a la societat mercantil?

Durant la presentació del nou avantprojecte de llei de cooperatives, el 18 de febrer passat, el director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, Xavier López, en va donar potser el motiu quan va declarar: “El que considerem clau de la llei és que ha de servir perquè les cooperatives s’obrin a la resta de l’economia perquè són també empreses”. O sigui que era això! O sigui que alguns pensen que les cooperatives estan tancades en si mateixes, que no són prou empreses i, com que això no els agrada ni gota, “per guarir-les” els recepten un xarop a base d’ingredients tan amargs com permetre que els vots d’uns socis valguin més que els d’altres, restringir la llibertat d’associació federativa, o reduir les prerrogatives dels socis comuns mentre augmenten les dels socis inversors, els consellers no socis i les d’una nova figura que és l’administrador únic!

Doncs bé, les cooperatives, empreses, ja ho són. Llegiu, si no, com defineix “empresa” el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: “Unitat econòmica per a la producció de béns o serveis, per a emprendre i realitzar obres materials, negocis, etc.”. Altra cosa és si les cooperatives actuals són el tipus d’empresa que vol el director general. Perquè hi ha més d’una manera de ser empresa. Simplificant, hi ha empreses orientades cap al màxim benefici dels seus propietaris a costa del que sigui ─els assalariats, el medi, el consumidor o la hisenda pública, i sovint de tot plegat alhora─, i hi ha empreses orientades a cobrir necessitats socials, tot creant llocs de treball dignes i organitzacions gestionades de manera democràtica i socialment responsable, que és com han de ser, almenys, les cooperatives..

De tota manera, si hi ha cooperatives que no es consideren empreses, com deu passar, per exemple, en petites cooperatives de consum agroecològic o entre cooperativistes tan escaldats amb anteriors experiències laborals que no volen anomenar empresa l’entitat econòmica de la qual són socis, doncs és una manera de veure-ho igualment legítima i que té la seva lògica; en qualsevol cas, és una percepció que no em fa pas perdre el son ni crec que hagi de molestar ningú.

Com no comparteixo tampoc la sensació que les cooperatives estiguin tancades a la resta de l’economia. En qualsevol cas, les cooperatives estan obertes a les necessitats de les persones, que és l’important. En efecte, totes les dades corroboren que, en aquests anys de fallida massiva d’empreses i d’intensa destrucció de llocs de treball, les cooperatives aguanten millor econòmicament que les empreses mercantils, fins al punt que fins i tot augmenten en nombre i en llocs de treball. Per tant, fan economia, el tipus d’economia que la societat necessita.

De manera que si tantes ganes tenen els poders públics d’equiparar unes empreses a les altres, proposo que ho facin en la direcció més profitosa socialment, i comencin a cooperativitzar les societats mercantils, sobretot, les mitjanes i grans empreses de capital. Parafrasejant aquelles declaracions del director general, “necessitem una llei que serveixi perquè les principals empreses mercantils s’obrin a la democràcia i la responsabilitat social, perquè elles són també part de la societat”. Per exemple, per què no introduir a la llei de societats anònimes l’obligació de reservar unes quantes cadires dels consells d’administració als treballadors? Per què no modificar la llei de societats de capital, augmentant els fons de reserva per fer-les més solvents, i creant un fons d’educació i promoció social destinat a la formació dels treballadors i a causes socials, inspirat en el fons d’educació i promoció cooperativa?

No faran cap d’aquestes modificacions legals ni d’altres per l’estil, evidentment. En el fons, per ells, la normalitat és la societat mercantil, i les cooperatives són anomalies, incòmodes rebaves que convé anar llimant. Per això ara proposen, un cop més, una nova llei de cooperatives que més aviat sembla una llei descooperativa. En el comentari de la setmana que ve, analitzarem més a fons per què és important que pressionem fins que la retirin.

 

One comment on “Llei de cooperatives o llei descooperativa?
  1. No es la primera vegada -ni serà l´ùltima- que el capitalisme intenta infiltrar-se en la economia social, buscant constantment nous nìnxols de negoci; per aixó intenten tocar la democràcia: un soci,un vot no els serveix pels seus propòsits per aixó ordenen als polìtics que els facin la feina “legal” que ells s´encarregaràn de la resta. Això si; de manera gradual i imperceptible que no n´hi ha pressa tot buscant la “Solució Final ” del problema cooperativista.

    Mira Jordi ,el pitjor del capitalisme no és la cobdìcia, ni el tràfic d´influències, ni tan sols el comportament delictiu i defraudador: és l´hipocresía moral que ensorra les actituds criminals i vol donar una imatge sofisticada i perfecta de compromís social a la publicitat dirigida a les masses; per darrere les lluïtes corporatives despietades i fins i tot familiars -El Grup Codorniu i LLongueras són exemples vergonyosos- i per davant l´apariència de solvència i prestigi. I no l´oculten pas. Aquestes lluïtes carronyaires surten a La Vanguardia a la secció d´Economia. A la pàgina anterior surt la publicitat-façana;sembla les cares d´una moneda. Eros i Thanatos, vaja

    La veritat seria despatarrant veure un Balanç Social d´aquestes empreses que tant admira el Director General. Serien potser una de les millors radiografíes de la societat actual;tant sols falta empitjorar-lo i per això es basten sols. Cal lluitar contra aquesta “normalitat”.

    Lluitarem

    salutacions

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>