Salvar els mobles i recuperar la casa

Tota llei s’ha de valorar pel que diu, però també pel que no diu. L’actual projecte de llei de cooperatives, en procés de tràmit al Parlament, ha aixecat tanta polseguera en la majoria del moviment cooperatiu per algunes coses que diu, que amb prou feines aquest ha dedicat esforços a pensar en el que no diu i hauria de dir.

Fins a cert punt s’entén aquesta resposta merament reactiva, perquè el projecte, fins i tot després que la Conselleria atengués les queixes de la majoria de federacions i acceptés suprimir de la seva versió inicial algunes de les normes més mercantilitzadores, segueix encara desfigurant la identitat cooperativa.

En aquests moments, la desnaturalització de la cooperativa que planteja el projecte se centra en dos àmbits clau, el de la gestió democràtica i el del patrimoni col·lectiu.

En l’àmbit de la gestió, i prenent com a base la llei vigent, el projecte afebleix encara més la democràcia perquè rebaixa les competències de l’assemblea general, posa límits al dret d’informació dels socis, permet la ponderació del vot en totes les classes de cooperatives menys les de treball i consum, introdueix la figura de l’administrador únic, augmenta el percentatge de vots atribuïbles als socis que no realitzen l’activitat cooperativitzada i manté l’ambigüitat sobre si, en el cas que hi hagi membres del consell rector que no siguin socis, aquests els nomena l’assemblea o bé els altres membres del consell.

En l’àmbit del patrimoni col·lectiu, el projecte rebaixa a la meitat les dotacions obligatòries tant al fons de reserva obligatori, que passaria de l’actual 30% dels beneficis de l’exercici al 15%, com al fons d’educació i promoció cooperatives, que en lloc del ja modest 10% es reduiria a un 5%, més simbòlic que efectiu. Recordem que els fons de reserva obligatoris capitalitzen i doten de solvència la cooperativa. Quantes cooperatives s’han salvat en aquests anys de crisi perquè l’obligació legal de dotar els fons va impedir als socis que es repartissin els beneficis en època de vaques grasses! Recordem, també, que els fons d’educació i promoció  serveixen per finançar la formació dels socis, divulgar el cooperativisme, promoure la intercooperació i donar suport a causes socials. A més, el projecte trenca amb un criteri cooperatiu indiscutit des de l’any 1831, quan Phillipe Bouchez el va formular i aplicar en les cooperatives de producció franceses que va impulsar, el dels fons col·lectius de naturalesa irrepartible. En efecte, el projecte actual autoritza els socis a embutxacar-se fins al 50% d’aquells fons si dissolen la societat, mentre que amb la llei encara en vigor tots els fons passen íntegrament al moviment cooperatiu. Pensem que la Fundació Seira dedicada a la promoció del cooperativisme existeix gràcies al fet que els fons de la cooperativa d’energies renovables Ecotècnia no se’ls va poder quedar la multinacional que la va comprar, aquesta Alstom que avui està desmantellat precisament el seu sector eòlic i planteja centenars d’acomiadaments, sinó que van passar a la Federació de Cooperatives de Treball.

Per això dic que, en certa manera, és natural que fins ara el moviment cooperatiu s’hagi centrat a salvar, com a mínim, els mobles i, en canvi, hagi expressat poc la llei que voldria, excepte per demanar la simplificació dels tràmits per constituir una cooperativa. Però, comptat i debatut, hi ha una pila de propostes normatives que cal reclamar que s’introdueixin, unes propostes que, tot i mantenir el marc regulatori prou ampli perquè se sentin còmodes la gran varietat de cooperatives actualment existents, incentivi un model de cooperativisme més participatiu, més implicat socialment i més innovador que el que la llei vigent i el projecte fomenten, en sintonia amb una societat cada cop més avançada i exigent. Tot seguit llisto set propostes en aquesta direcció que, al meu entendre, fóra bo incorporar a la llei de cooperatives:

ü  Permetre a l’assemblea de socis debatre sobre tots els assumptes que siguin d’interès per a la cooperativa i prendre acords obligatoris sobre tots ells, menys sobre els que siguin competència exclusiva d’un altre òrgan social, tal com preveu la llei de societats cooperatives d’Euskadi.

ü  Instituir una Comissió de Vigilància que vetlli perquè l’òrgan administrador compleixi els acords i les orientacions de l’assemblea general, com també estipula la llei basca.

ü  Atorgar a l’assemblea la competència de poder destituir, si escau, la gerència de la cooperativa.

ü  Estipular que cap soci no pot ser reelegit per a un òrgan social de manera ininterrompuda durant més de deu anys, llevat que els estatuts de la cooperativa diguin altra cosa.

ü  Instaurar la participació en els resultats de la cooperativa per als assalariats que no tinguin o no puguin exercir l’opció de ser socis, com fa la llei basca.

ü  incloure noves figures cooperatives d’èxit provat en altres països com les societats cooperatives d’interès col·lectiu o les cooperatives d’activitats i emprenedoria, franceses, aquestes darreres ja incorporades a la llei andalusa.

ü  Augmentar considerablement el capítol dedicat a la promoció i el foment del cooperativisme per part de les administracions públiques, incloent-hi compromisos concrets com ara implantar el cooperativisme en tots els ensenyaments i difondre’l en els mitjans de comunicació públics; incorporar les entitats representatives del cooperativisme en els processos de producció de les polítiques públiques; establir en les licitacions públiques clàusules que afavoreixin les empreses democràtiques i amb responsabilitat social, o bé que realitzen el balanç social; crear una xarxa de gestories, consultories i assessories que promoguin les cooperatives, i facilitar la transmissió de les empreses mercantils en procés de tancament als seus treballadors sota forma cooperativa.

En definitiva, es tracta d’aprofundir en el cooperativisme en comptes d’aprofundir en la mercantilització, tal com fa el projecte actual. Com a cooperativista em produeix una certa vergonya aliena pensar que el Consell de Treball Econòmic i Social de la Generalitat, en el seu dictamen sobre l’avantprojecte, va haver de recordar als seus redactors, en teoria experts en cooperativisme, que “l’Avantprojecte de Llei de cooperatives hauria de tenir en compte la naturalesa pròpia i singularitat d’aquest tipus de societats, així com els principis bàsics i característics que les defineixen, i que a la vegada justifiquen la seva especial regulació”.

Vivim uns anys en què cada cop més sectors socials miren esperançats cap al cooperativisme. Cada vegada més gent jove, formada i amb inquietuds socials veu en la cooperativa una manera eficaç, democràtica, atractiva i solidària, de resoldre de manera col·lectiva les pròpies necessitats i les de l’entorn. No els defraudem. Enfront d’aquest projecte de llei regressiu, hem de batallar per salvar els mobles, naturalment, però també per recuperar tota la casa i millorar-la.    

 

 

 

 

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>