Sigueu benvingudes, economistes rebels!

Fa uns anys, Amitai Etzioni, pare de la socioeconomia i professor de la Universitat George Washington, en un article titulat Quan es tracta d’ètica, les escoles de negoci suspenen, es referia horroritzat a les conclusions d’un estudi elaborat per l’Aspen Institute sobre dos mil graduats de les tretze principals escoles de negocis dels Estats Units. L’estudi examinava l’actitud dels estudiants en tres vegades, a mesura que avançaven en el seu treball dels seus MBA: quan entraven, quan acabaven el primer any i quan es graduaven. Aquells que creien que la maximització del valor dels accionistes era la principal responsabilitat d’una empresa creixia del 68% entre els alumnes d’ingrés al 82% en acabar el primer any. En un altre treball, els estudiants eren consultats si, havent-hi un 1% de probabilitats de ser atrapats i enviats a la presó per un any, intentarien fer un acte il·legal que els podria reportar, a ells o la seva empresa, un guany de cent mil dòlars. Doncs bé, més d’un terç va respondre que sí. La conclusió era desoladora: l’educació en aquestes institucions no sols no millorava els valors morals dels estudiants, sinó que els deteriorava.

Per evitar, entre altres mals, acabar així, un col·lectiu d’associacions d’estudiants d’econòmiques escampats per 22 països diferents incloent-hi l’associació Post-Crash Barcelona― ha fet públic una Crida internacional d’estudiants en favor d’una economia pluralista. Demanen un canvi de rumb en l’estudi de l’economia a fi d’aconseguir dues coses que semblen elementals però que, pel que es veu, no ho són gens.

La primera és que se’ls ensenyin les diverses teories i mètodes del pensament econòmic, no sols les diferents variants de la teoria neoclàssica i dels dogmes neoliberals. “Mentre altres disciplines abracen la diversitat i ensenyen teories diferents, encara que siguin incompatibles entre si, l’economia es presenta com un cos de coneixement unificat [...] Això és inaudit en altres camps: ningú no es prendria seriosament una carrera de psicologia en què només se sentís parlar de Freud, o una carrera de polítiques en què tan sols es parlés de socialisme d’Estat”, raonen en la seva crida els estudiants rebels.

I la segona cosa que demanen, connectada amb la primera, és “deixar que el món real torni a entrar a les aules”, “posar de nou l’economia al servei de la societat”, perquè avui n’està completament allunyada. No volen que els passi com als economistes de la prestigiosa London School of Economics, que no van saber què respondre a la pregunta que la reina Elisabet II els va fer quan va visitar-los, al novembre de 2008, en ple esclat de la bombolla financera: “I, això, ningú no ho va veure a venir?”.

Perquè, efectivament, quasi cap economista no va advertir de la crisi. Uns perquè estaven massa ocupats fent modelitzacions matemàtiques sobre algun tema de microeconomia, altres perquè ja formaven part de l’elit dominant i la seva feina era precisament implantar les polítiques de desregulació financera, privatitzacions i precarietat laboral que empobririen la majoria de la societat i ens durien a la crisi. Alguns, fins i tot, perquè especulaven directament als mercats financers com els nobel d’Economia de 1997, Robert Merton i Myron Scholes, que després de rebre el premi pel seu “nou mètode per determinar el valor dels derivats”, es van convertir ells mateixos en especuladors, fins que els diversos fons d’inversió que van crear o orientar van fer tots fallida. Finalment, alguns economistes sí que li van veure les orelles al llop, però llevat d’honroses excepcions, van preferir callar, per por que els summes sacerdots de l’ortodòxia els marginessin a les facultats, de les publicacions de prestigi i dels càrrecs en els ministeris o dels consells d’administració.

Ara, molts futurs economistes no volen acabar igual i reclamen abaixar els fums a l’economia especulativa que els ensenyen a la majoria d’escoles. Especulativa en el doble sentit del terme: com a economia que no analitza concretament els fets econòmics i com a economia que contribueix a l’especulació. Ara volen que a més del valor de canvi de què només sap parlar l’acadèmia, se’ls parli del valor d’ús, que a més del valor afegit es tingui en compte el valor sostret a la natura (economia ecològica) i als treballadors (economia marxista), que a més de la producció es consideri la reproducció (economia feminista) i la distribució (economia keynessiana) i que els fets econòmics s’emmarquin en el seu context (història del pensament econòmic, socioeconomia, neoinstitucionalisme…). Ara volen, espero, conèixer altres formes de fer economia, com és l’economia social i solidària. Reclamen, com fa també Thomas Piketty, a Capital en el segle XXI, que l’economia torni a ocupar-se dels grans temes econòmics que preocupen la societat, com ara la desigualtat i la sostenibilitat. Exigeixen el seu dret a aprendre una economia que treballi al servei de les persones. Sigueu benvingudes, economistes rebels!

 

 

 

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>