Primer empresa i després cooperativa? O primer cooperativa i després empresa?

Abans de començar, proclamo solemnement i perquè consti en acta: treballo en una cooperativa que és una empresa. Ni jo, ni crec que cap de les meves companyes i companys, tenim cap inconvenient a considerar L’Apòstrof com a tal. Això sí, una empresa que és propietat de les persones que hi treballem, gestionada de manera democràtica, que està compromesa socialment, i que a més d’aquesta dimensió empresarial té una dimensió comunitària, la qual ens ha permès aportar l’esforç col·lectiu indispensable per sortir-nos-en en moments molt difícils i seguir ben vius després de divuit anys.

I dic més encara: considero que una de les grans aportacions del cooperativisme és demostrar dia a dia, a través de les seves millors realitzacions pràctiques, que hi ha una manera de fer i de ser empresa més eficient i, alhora, més justa, democràtica, solidària i sostenible, que l’empresa capitalista.

Per tant, quan parlo com a cooperativista, parlo ─també─ com a empresari cooperativista. Ara bé, no em toqueu el voraviu. No m’obligueu a rebaixar el substantiu “cooperatiu” a la categoria subordinada de l’adjectiu per entronitzar a canvi la paraula “empresa”, i haver de referir-me, cada cop que parlo de cooperativa, a “empresa cooperativa”.  I, si us plau, deixeu de fer una pregunta tan capciosa com “les empreses cooperatives, què són abans: empreses o cooperatives?”, per intentar vendre formes de gestió en les cooperatives de tall autoritari, insolidari o economicista a un auditori desprevingut, el qual, davant el fals dilema, acaba acceptant-les com a mal menor, ja que, és clar, “si les cooperatives, primer de tot, són empreses, no es pot fer d’altra manera…”

Aquesta dèria empresarialitzadora la utilitzen de vegades les federacions de cooperatives i, sempre, el Departament d’Ocupació i Empresa de la Generalitat. Aquest ha arribat a proposar una definició de “cooperativa”, a l’article 1 del projecte de llei de cooperatives presentat al Parlament, que la defineix, d’entrada, com una societat de responsabilitat limitada, i per tant com un tipus d’empresa mercantil.

Diu textualment: “La cooperativa és una societat de responsabilitat limitada formada per una agrupació voluntària de persones físiques i/o jurídiques, amb estructura i gestió democràtica, que realitza l’activitat econòmica que constitueix el seu objecte oferint béns o serveis als socis i sòcies i/o al mercat en general i contribuint a la millora i la promoció del seu entorn comunitari”.

Tant costava utilitzar la definició oficial de l’Aliança Cooperativa Internacional, una definició consensuada entre tot el moviment cooperatiu mundial després d’uns quants anys de debat? Aquesta definició diu: “La cooperativa és una associació autònoma de persones que s’han unit de forma voluntària per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.”

Fixem-nos en la riquesa de matisos d’aquesta definició: “la cooperativa és… una associació… de persones” (som, per tant, una associació), “s’han unit… per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals” (fixem-nos, no sols econòmiques) i, per aconseguir aquestes finalitats han creat un instrument, que és una empresa ─“mitjançant una empresa”─ (som també una empresa), la qual té dues grans característiques: “propietat conjunta i… gestió democràtica”.

La mania ja frega el ridícul a la pàgina web del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, explicativa del que és una cooperativa. El text comença dient: “Una cooperativa és una empresa formada per persones físiques o jurídiques que s’uneixen de forma voluntària per satisfer les necessitats i les aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.” Podem comprovar com s’ha volgut escriure una definició semblant a la de l’ACI, però introduint-hi una alteració greu: reemplaçar “associació” per “empresa”, amb la qual cosa el text incorre en l’absurd de dir que la cooperativa “és una empresa formada per persones… que s’uneixen… mitjançant una empresa”!

Per tant, no traiem les aigües de mare, perquè, si no, també les podem treure per l’altra llera i afirmar que primer som cooperatives i després empreses, en la mesura que, segons la definició de l’ACI, som una associació de persones i l’empresa és tan sols l’instrument que fem servir per assolir les nostres finalitats.

Les cooperatives són, alhora, associació-comunitat i empresa. A la pràctica n’hi ha que equilibren les dues dimensions i d’altres accentuen més l’una o l’altra. En qualsevol cas, la cooperativa té prou entitat per ser un substantiu i anar soleta pel món dels conceptes i de les paraules.

 

 

 

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>