Trenta raons que fan dir no al projecte de llei de cooperatives

Per què hem de rebutjar el projecte de llei de cooperatives presentat pel govern de la Generalitat de Catalunya al Parlament? Tot seguit llisto trenta requisits que el projecte de llei hauria de complir, al meu entendre, i que no compleix. Molts d’aquests, per si sols, bastarien perquè les forces parlamentàries que creuen en el cooperativisme rebutgin el projecte i en demanin la retirada.

  1. La llei ha d’adoptar la definició oficial de la societat cooperativa, que és la de l’Aliança Cooperativa Internacional. Aquesta definició és fruit del consens del moviment cooperatiu d’arreu del món, i diu: “La cooperativa és una associació autònoma de persones que s’han unit de forma voluntària per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.”
  2. Per constituir una cooperativa cal un mínim de tres persones sòcies que realitzin l’activitat cooperativitzada, menys les cooperatives de consum, en què el mínim s’eleva a deu. Excepcionalment, s’admet començar una cooperativa de treball amb dues persones sòcies. Aquesta cooperativa disposarà de cinc anys per incorporar almenys una tercera persona sòcia; si no ho fa, s’haurà de transformar en una forma jurídica diferent.
  3. Totes les cooperatives apliquen el principi democràtic d’una persona sòcia (física o jurídica), un vot.
  4. A les federacions de cooperatives s’ha d’aplicar el mateix principi: una entitat federada, un vot.
  5. L’Assemblea General de socis i sòcies és l’òrgan sobirà de tota cooperativa; per això pot debatre sobre qualsevol tema que consideri, així com decidir sobre qualsevol assumpte de la cooperativa, llevat d’aquells que siguin competència d’un altre òrgan social, tal com estableix la Llei de societats cooperatives d’Euskadi.
  6. L’Assemblea General té la competència de decidir, en assemblea ordinària o extraordinària, la destitució de la gerència o direcció de la cooperativa, si la majoria ho considera oportú.
  7. El 60%, com a mínim, dels vots de l’Assemblea General ha de correspondre a les persones sòcies que realitzen l’activitat cooperativitzada, com estableix la llei vigent.
  8. L’òrgan d’administració propi de la cooperativa és el Consell Rector, que és sempre un òrgan col·legiat. El Consell Rector és elegit per l’Assemblea General per a un període màxim de quatre anys. Els seus membres només poden estar en el càrrec de manera interrompuda durant dos períodes, llevat que l’Assemblea determini una altra cosa en els Estatuts.
  9. El Consell Rector s’ha de reunir, com a mínim, un cop al trimestre, llevat que l’Assemblea determini una altra periodicitat més llarga en els Estatuts, que en qualsevol cas serà sempre inferior a un any.
  10. Totes les persones membres del Consell Rector han de ser sòcies de la cooperativa. Tanmateix, el Consell Rector pot decidir convidar altres persones a les seves reunions, siguin sòcies o no; aquestes persones hi tindran veu però no vot.
  11. La facultat sancionadora és competència indelegable del Consell Rector, llevat que l’Assemblea determini en els Estatuts que el Consell Rector delegui la competència en el cas de les faltes lleus.
  12. Qualsevol persona sòcia té dret que el Consell Rector li proporcioni la informació sobre la cooperativa que consideri oportuna.
  13. Les cooperatives garantiran la igualtat de tracte i d’oportunitats entre les dones i els homes que en formen part, i tendiran a representar els dos sexes de manera proporcional a la seva presència en la cooperativa en els seus càrrecs, tant funcionals com societaris. Per a això, les cooperatives amb més de deu socis han d’elaborar, obligatòriament, un Pla d’Igualtat que ha de ser aprovat per l’Assemblea General. Es recomana que les cooperatives amb deu o menys socis també l’elaborin. Les clàusules socials en les licitacions de les administracions públiques valoraran positivament la seva existència.
  14. Les persones assalariades que no puguin exercir l’opció de ser sòcies d’una cooperativa participaran en els resultats d’aquesta, tal com estableix la Llei de societats cooperatives d’Euskadi.
  15. Es crea un nou òrgan social, la Comissió de Vigilància, que haurà de vetllar perquè el Consell Rector compleixi els acords i les orientacions de l’Assemblea General, tal com estableix la Llei de societats cooperatives d’Euskadi.
  16. La dotació del Fons de Reserva Obligatòria ha de ser d’un 30% dels excedents, com a mínim, tal com estipula la llei vigent. Aquest percentatge permet reforçar el patrimoni net de les cooperatives. Reduir-lo amenaçaria la seva solvència i, a més, dificultaria els esforços necessaris per aconseguir una fiscalitat millor per a les cooperatives.
  17. La dotació del Fons d’Educació i Promoció Cooperativa ha de ser d’un 10% dels excedents, com a mínim, tal com estipula la llei vigent. Reduir-lo impediria atènyer els objectius del fons: finançar l’educació cooperativa, la intercooperació, el suport a causes socials i la promoció del cooperativisme i, a més, dificultaria els esforços necessaris per aconseguir una fiscalitat millor per a les cooperatives.
  18. En cas de modificació o liquidació de la cooperativa, la totalitat dels fons col·lectius són irrepartibles, tal com estableix la llei vigent. L’Assemblea General ha de decidir a quina cooperativa o entitat promotora del cooperativisme els traspassarà. Si no ho fes, es traspassarien a la federació de la branca cooperativa a què pertanyia o, si no existís, a la Confederació de Cooperatives de Catalunya.
  19. Quan una cooperativa es transformi en una altra persona jurídica, caldrà auditar el balanç de transformació per oferir les garanties necessàries, tant a les persones sòcies com a tercers.
  20. Les cooperatives poden associar-se lliurement en federacions de cooperatives. Tres és el nombre mínim de cooperatives per constituir una federació, com ho és el de persones (físiques o jurídiques) per constituir una cooperativa o una associació.
  21. S’introdueixen les Societats Cooperatives d’Interès Col·lectiu, una figura cooperativa d’èxit a França.
  22. S’introdueixen les Cooperatives d’Activitats Emprenedores, una figura cooperativa també d’èxit a França i que ja ha estat introduïda per la llei de cooperatives d’Andalusia.
  23. La Generalitat presentarà al Parlament en el termini d’un any un pla per introduir la matèria i la pràctica del cooperativisme en tots els ensenyaments.
  24. La Generalitat presentarà al Parlament en el termini d’un any un pla per introduir continguts cooperatius en tots els mitjans de comunicació públics i, en un grau diferent, en aquells mitjans privats que subvenciona.
  25. La Generalitat presentarà al Parlament en el termini d’un any un projecte de llei de clàusules socials obligatòries perquè aquestes valorin positivament en les licitacions i adjudicacions públiques el fet de ser cooperativa, en especial, i en general de ser empreses i entitats democràtiques, equitatives i compromeses socialment.
  26. La Generalitat presentarà al Parlament en el termini d’un any un projecte de llei per promoure, mitjançant un paquet de mesures, la conversió en cooperatives de les empreses mercantils en crisi o en procés de tancament.
  27. La Generalitat promourà una xarxa de gestories, consultories i assessories que abasti totes les comarques del país i que estiguin capacitades per promoure, assessorar i acompanyar les cooperatives en la seva creació i consolidació, com el govern autònom i la federació de cooperatives (UCOMUR) ha fet a Múrcia.
  28. Considerar el cooperativisme com a objecte d’atenció preferent per part de les administracions públiques, tal com estableix la Llei andalusa de cooperatives, i com a agent econòmic i social de ple dret perquè pugui participar en l’elaboració de les polítiques públiques d’ordre general i sectorial.
  29. El Consell Superior de la Cooperació augmenta les seves competències i la seva autonomia respecte de l’Administració pública, seguint el model del Consell Superior de Cooperatives d’Euskadi. El nou Consell ha de tenir com a missió garantir la promoció i difusió del cooperativisme i assessorar les administracions públiques catalanes en matèria cooperativa. Les seves funcions han de ser de promoció, difusió, arbitratge, consultiva i assessora, i de col·laboració amb les administracions. Ha d’estar integrat, majoritàriament, per representants de les entitats representatives del cooperativisme, i a més per representants de l’administració pública i per persones de prestigi reconegut en la matèria.
  30. S’ha d’introduir una referència que emmarqui el cooperativisme dintre l’àmbit més ampli de l’economia social i solidària.

One comment on “Trenta raons que fan dir no al projecte de llei de cooperatives
  1. Pingback: L’angle mort de les esquerres: el cooperativisme | Cooperació i Aprenentatge Social

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>