Ens arrisquem a passar de bonsais a boscos?

 bosque

Al comentari anterior, titulat “S’acaba el curs 2014-15, fem balanç cooperatiu!”, vaig recordar les principals iniciatives cooperatives d’aquests dotze mesos. Ara voldria complementar aquell balanç amb algunes valoracions més generals sobre el que ha representat el curs per a l’economia social i solidària i sobre el panorama que ens trobarem just tornant de vacances. Ho faré d’una manera esquemàtica en cinc apartats.

 

Primer: la nova llei de cooperatives

Finalment, CiU s’ha sortit amb la seva i ha aconseguit aprovar una nova llei de cooperatives amb el suport d’ERC, PSC i Ciutadans, l’abstenció d’ICV i el PP, i els vots en contra de la CUP. Si comparem el text definitiu amb la primera versió presentada ―un disbarat―, és clar que ha millorat; però, malgrat això, segueix sent un instrument per intentar canalitzar el funcionament de les cooperatives cap a formes precisament menys cooperatives. És a dir, la nova llei facilita que les cooperatives siguin menys col·lectives, menys democràtiques i menys compromeses. Permetre que la meitat dels fons de reserva fins ara irrepartibles es pugui distribuir entre les persones sòcies en cas de liquidació, retallar competències obligatòries a l’assemblea general i reduir a un ridícul 5% la dotació del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives il·lustren el propòsit d’aquesta llei globalment negativa per al sector. A la tardor es veurà si les cooperatives que més s’han oposat al projecte de llei se senten amb ganes i capacitat per fer accions que els permetin acumular forces per poder-la canviar quan arribi el nou govern, que, sigui quin sigui, serà més d’esquerres.

 

Segon: la llei d’economia solidària

El Parlament va manifestar la seva voluntat de redactar una llei d’economia solidària. De moment, però, qui l’ha redactada ha estat la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Aquest és precisament el tipus de llei que més necessita el sector: no una que modifica per enèsima vegada el marc normatiu de les cooperatives, sinó la que compromet els poders públics a promocionar les cooperatives i les altres entitats d’economia social i solidària. Una llei d’economia solidària com hi ha al Brasil, a Portugal o a França; la XES haurà de pressionar el nou govern perquè compleixi el compromís i l’aprovi.

 

Tercer: la XES es renova i s’enforteix

En aquest curs, la XES ha viscut un procés de renovació i d’enfortiment que s’ha expressat en l’entrada de noves persones i entitats, els canvis organitzatius, la incorporació de l’enfocament feminista en el discurs, les agrupacions per sectors d’activitat amb l’objectiu d’intercooperar i l’articulació territorial impulsada, entre altres eines, amb el Pam a Pam, el mapeig del consum responsable i l’economia solidària ideat per SETEM. La nova edició de la Fira d’Economia Solidària que, com en anys anteriors, tindrà lloc el darrer cap de setmana d’octubre serà un moment idoni per mostrar els progressos que ha fet la XES en aquests mesos.

 

Quart: Els municipis són laboratoris de l’economia solidària

L’economia social i solidària és vista cada vegada amb més bons ulls pels partits que es defineixen d’esquerres. A “Els programes electorals es cooperativitzen”, publicat al número 36 de la revista d’autogestió i economia cooperativa Nexe, podeu llegir una anàlisi sobre les propostes d’actuació que s’hi refereixen contingudes en els programes electorals de les formacions que van concórrer el 24 de maig a Barcelona. De l’estudi es dedueix que la dreta segueix menystenint el sector: Ciutadans no en feia ni una referència, PP dues, CiU sis, unes xifres escarransides que contrastaven amb les 57 d’ERC, les 53 de la CUP, les 36 de BCN en Comú o, fins i tot, amb les 16 del PSC.

L’interès per l’economia solidària per part de molts nous consistoris integrats per candidatures municipalistes alternatives, la CUP o ERC, fonamentalment, augura que aquesta tardor molts pobles i ciutats del país es convertiran en valuosos laboratoris per assajar polítiques públiques locals d’economia social i solidària. A les experiències que ja s’estaven duent a terme, algunes tan interessants com les de bancs del temps, horts comunitaris i cooperativa agroecològica per l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos; la del Molí Miarons pel de Manlleu, o les del Coboi i la cessió d’espais municipals buits pel de Sant Boi de Llobregat, aviat se n’hi afegiran moltes més, en haver-hi alcaldies encara més receptives i, fins i tot, càrrecs que són persones expertes en el tema i que provenen del mateix sector, com és el cas de Jordi Via, que ha estat nomenat comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Cinquè: arriba un curs decisiu

A partir de setembre vénen mesos molt difícils i incerts per a Catalunya i, per tant, també per a l’economia solidària catalana. Seguiran les polítiques neoliberals imposades per la Troika a tota la UE i a l’Estat espanyol tot fa preveure que de les eleccions de novembre no en sorgirà cap canvi significatiu, fins i tot pot ser que Rajoy segueixi governant amb el suport de Ciudadanos.

L’única possibilitat de ruptura amb el règim actual es troba precisament a casa nostra. Si una hipotètica victòria de les forces independentistes el 27 de setembre obrís la porta a un govern en què l’esquerra independentista fos prou influent ―des de dintre i/o des de fora― per obrir un procés constituent participatiu, aleshores ens trobaríem amb una oportunitat única per introduir en la societat catalana el debat sobre quina economia volem per al nou país i podríem acabar constitucionalitzant una sèrie de principis i drets econòmics, socials i laborals que ens permetessin anar substituint les polítiques neoliberals per d’altres més socials, que tinguessin en l’economia solidària un dels seus actors.

Però aquest camí, prou que ho sabem, no serà gens planer; les classes dominants espanyoles, amb la connivència de les elits catalanes del Pont Aeri, tractaran d’impedir-ho i ho faran com històricament han fet enfront de cada desafiament popular, amb la repressió. Com respondríem les persones, entitats, empreses i organitzacions que formen l’economia social i solidària catalana a una eventual suspensió de l’autonomia, per exemple? Consideraríem que no va amb nosaltres i seguiríem regant els nostres bonsais dintre els esquifits testos que ens deixen? O, al contrari, ens arriscaríem i ens sumaríem a la resistència que probablement s’organitzaria, aportant-hi els nostres recursos, i sabent que, entre tot el que hi ha en joc, també hi és disposar del poder i els recursos necessaris perquè comencin a brotar, no pas bonsais, sinó arbres de debò, els futurs boscos de l’economia solidària? Tenim l’agost i poc més per pensar-hi.

 

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>