Solidaritzar la Constitució catalana

constitucio_havana 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’activació d’un procés constituent per definir com volem que sigui la República Catalana i reflectir-ho en una constitució representa una tremenda oportunitat per incorporar-hi propostes de l’economia solidària.

Si al final, després del duríssim període de lluita i de resistència que ens espera, aconseguim consumar la ruptura democràtica amb el règim del 78, el bloc social que la impulsa, un bloc hegemonitzat per l’independentisme però més ampli que aquest, tindrà prou força per elaborar des de baix (i no per nous “pares” constitucionals) la Constitució més avançada de tot Europa.

No estic dient que la correlació de forces, nacional i internacional, permeti fer en aquests moments cap revolució social ―ara com ara ens haurem de seguir movent dintre el sistema capitalista―, però sí em sembla factible poder redistribuir quotes de poder significatives en favor de les classes populars implantant importants conquestes socials, radicalitzant l’actual democràcia delegativa cap a la democràcia participativa, i promovent un nou model econòmic de transició.   

Quines pràctiques d’economia social i solidària s’haurien de poder incorporar en la Constitució catalana, al meu entendre? O, millor encara, en les constitucions catalanes, perquè trossejar-ne el contingut en diferents cartes constitucionals, una per cada títol o temàtica, evitaria haver d’aprovar o rebutjar el text en bloc i facilitaria les modificacions.

Tres són els títols o grans temàtiques en què potser l’economia solidària podria influir més: drets fonamentals, principis socials i econòmics, i administració pública.

En el títol de drets ―un apartat que hauria de ser minuciós i constar d’una llista de drets amb el seu corresponent sistema de garanties―, i concretament dintre dels drets socials, que convindria desvincular del treball, es podria incloure la solemne prohibició de la pobresa i, per tant, la constitucionalització d’una renda bàsica garantida que permeti a tota persona desenvolupar el seu projecte vital i, a la recíproca, el deure de contribuir a la sostenibilitat de la vida (el dret de ciutadania comporta el deure de “cuidadania”), aportant a la societat un determinat nombre d’hores de treball socialment útil ―una combinació de treball productiu (jornada laboral màxima de 35 hores), reproductiu i comunitari―; la proclamació que el treball domèstic i de cures s’ha de distribuir equitativament entre homes i dones; el reconeixement del dret a participar en tots els àmbits de la vida social i, per tant, també en l’economia i en l’empresa (democràcia econòmica); els drets a l’habitatge, l’aigua i l’energia, així com la consideració de la naturalesa com a titular de drets.

En el títol de principis econòmics i socials, caldria enfortir tant el sector públic, que controlaria activitats estratègiques, com l’economia solidària; es podrien marcar com a fites assolir tres sobiranies, l’alimentària, l’energètica i la financera, mitjançant les polítiques públiques pertinents (promoció de l’agoecologia, operadors energètics públics i cooperatius, banca pública i ètica d’inversió…); establir el dret a la cogestió per part dels treballadors de les mitjanes i grans empreses, així com l’obligació per a tota empresa d’efectuar al final de cada exercici un balanç social; la planificació democràtica de la inversió pública; la prohibició de l’especulació, dels monopolis i dels oligopolis privats; la progressivitat fiscal i la introducció d’ecotaxes; l’impuls de l’economia solidària perquè tingui presència en tots els sectors d’activitat, i l’ús d’un indicador de riquesa alternatiu al PIB, per exemple, l’Índex de Desenvolupament Humà.

La Constitució catalana no consagraria per al país l’economia de mercat, sinó una economia plural transformadora, que es podria definir com aquell sistema econòmic caracteritzat per una combinació d’àmbits (el domèstic, l’economia reproductiva; el públic, l’economia productiva), de formes de propietat dels mitjans de producció (privada, cooperativa-associativa, comunal i publicoestatal), d’actors (treballadores, inversores, consumidores i usuàries, administracions…), de tipus de recursos (monetaris i no monetaris) i de formes d’assignar-los (mercat regulat, planificació democràtica, reciprocitat i autoproducció), tots els quals, d’una manera o altra, han d’estar al servei del bé comú, la sostenibilitat i el bon viure.

En el títol d’Administració pública, fora bo incloure la confecció dels pressupostos municipals participatius, l’obligatorietat de la contractació pública responsable, el foment de la cooperació publicocooperativocomunitària, i la participació de les treballadores i les usuàries en els serveis públics, que serien universals i gratuïts.

Venen temps difícils, però també prenyats d’esperança. Esperança per fer un país nou, més just i democràtic que el que tenim. Caldrà molta força individual i col·lectiva per derrotar la repressió amb què ens castigarà l’Estat espanyol per gosar ser lliures. La capacitat d’imaginar col·lectivament una Catalunya millor en un procés constituent ens ajudarà a resistir i a ser més. En aquest procés, l’economia solidària hi té molt a dir.

 

PD: A la imatge, Constitució provisional de la República Catalana, redactada a l’Havana el 1928.

 

 

Say something

Your email address will not be published. Required fields are marked with a grey bar.

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>